0:03 Soc en Gregorio Luri, nascut a Azagra, Navarra, el 1955.
0:09 Estic casat, tinc dos fills, dos nets.
0:13 Tinc un consell per donar quant a això,
0:16 del que he après dels meus fills i els meus nets,
0:18 que és el següent: a tothom qui escolta,
0:21 no tingueu fills.
0:23 És un rotllo,
0:25 no et deixes de preocupar per ells.
0:27 Limiteu-vos a tenir nets, que és el que val la pena.
0:33 Just quan la biologia et comença a manifestar
0:37 que les coses aquí, allà i en un altre lloc
0:39 no funcionen com funcionaven, t'arriba una injecció de vida
0:45 i torna a ser noble llançar-te a terra
0:47 i jugar amb un pal.
0:49 Encara que després et costa aixecar-te, no?
0:52 En fi, mireu, soc aquí, sabeu per què?
0:55 Perquè m'han convidat aquests monstres d''Aprenem junts',
0:58 i jo sempre he cregut
1:01 que l'amistat és més important, fins i tot, que la veritat.
1:04 No sé si coneixeu aquella anècdota d'Aristòtil, que deia:
1:09 "Plató és amic meu, però més amiga és la veritat".
1:12 Mireu, la veritat és amiga, però amic amic és l'amic.
1:17 Per què? Perquè la veritat no respon quan li preguntes coses,
1:20 en canvi, l'amic sí.
1:22 Si és amic, respon.
1:24 I això és important.
1:27 I jo crec que, quan les persones que et cauen bé
1:31 et conviden a alguna cosa,
1:33 hi vas.
1:34 Per què? Perquè t'ho passaràs bé.
1:37 Espero no dir cap ximpleria
1:40 i espero que passem una estona agradable.
1:45 De fet, si estic aprenent alguna cosa amb la vida,
1:50 és que l'única manera que em sembla realista
1:52 de prendre's aquest fenomen tan extraordinari i miraculós
1:56 que és ser viu
1:58 és prendre-t'ho com un fenomen esportiu.
2:02 Sortim al camp,
2:03 sortim a jugar, sortim a jugar noblement.
2:07 Ara, ens faran gol a l'últim minut
2:09 i, a més, fora de joc,
2:12 guanyarem per golejada...
2:14 No importa, el que importa és que som al camp i que jugarem.
2:19 Estic a la vostra disposició. Quan vulgueu, comenceu a fer preguntes
2:24 i, si sé la resposta, intentaré dir alguna cosa amb sentit
2:28 i, si no, us diré que no ho sé.
2:38 Moltes gràcies, Gregorio.
2:39 Jo fa uns anys vaig llegir el dramaturg Fernando Arrabal.
2:44 Deia que el més important que va fer a la seva vida
2:46 va ser aprendre a llegir i escriure.
2:48 Bé, parlem molt de la importància de llegir,
2:50 però per què és tan important escriure?
2:54 M'encanta aquesta pregunta.
2:56 M'encanta aquesta pregunta perquè saps què passa?
2:59 Que tot just descobreixo
3:01 la importància extrema que té l'escriptura.
3:06 Ocorre, i és molt curiós,
3:08 que la lectura té moltíssims defensors,
3:10 qui no llegeix també defensa la lectura.
3:14 Amb tot, l'escriptura no té defensors.
3:18 I t'he de confessar que,
3:19 en mi, la reflexió sobre la lectura o la importància de l'escriptura
3:23 no s'ha originat en llibres que hagi llegit,
3:26 sinó en una reflexió sobre la meva pròpia pràctica.
3:30 Avui estic convençut que l'escriptura
3:32 no és només un mitjà de transmetre idees,
3:35 és, sobretot, un mitjà per tenir idees.
3:38 Per què?
3:41 Perquè, escrivint el que vols dir,
3:44 t'adones de si això que vols dir
3:45 ho tens clar.
3:47 I moltes vegades et sembla que tens la idea clara
3:50 i arribes a un punt i ara què?
3:54 En aquell moment en què tu estàs sol davant teu
3:57 i, per tant, és absurd enganyar-te,
4:01 es manifesten els teus límits amb tota claredat.
4:04 D'altra banda, quan jo escric un article,
4:07 abans de posar-me a escriure, ho acostumo a tenir prou madurat,
4:11 però sempre em passa alguna cosa d'aquesta mena:
4:13 escrius el primer paràgraf
4:15 i et surt tan bé que et vas creixent.
4:18 El segon també surt rodó i dius: "Que crac que estic avui!".
4:22 I apareix el tercer i, no saps com, s'hi cola una frase
4:27 que posa en qüestió el que has dit al primer paràgraf.
4:30 Aleshores, com pots tenir idees diferents sobre un mateix tema?
4:34 Això em sembla que és el pensament crític.
4:37 El pensament crític realment important
4:40 no és el que consisteix a tenir opinions,
4:44 perquè les opinions tenen un valor molt relatiu,
4:47 ni capacitat per posar en qüestió el que diu l'altre.
4:51 El pensament crític de veritat, al meu parer,
4:54 és el que et permet posar-te en qüestió a tu mateix
4:59 i el que has de deixar perquè t'adones
5:01 que sobre aquell tema
5:03 amb què potser acabes de polemitzar amb algú defensant la teva posició,
5:07 quan estàs sol i l'intentes desenvolupar,
5:11 et falten arguments.
5:13 Aleshores, aquesta intimitat de tu mateix amb l'escriptura
5:16 em sembla que és una experiència essencial
5:18 en el creixement intel·lectual d'una persona.
5:21 Per això jo he recollit un lema que tenien els escolàstics,
5:25 Nulla dies sine linea ,
5:29 "no deixis passar un dia sense escriure una línia".
5:36 A mi m'està ajudant molt.
5:42 Podríem desenvolupar moltíssimes més idees
5:44 respecte a l'escriptura. Jo hi animo a tothom.
5:48 No importen els problemes que puguis tenir al principi,
5:51 no importa la por que puguis sentir davant de la pàgina en blanc, endavant.
5:56 Que ho escriguis com ho escriguis,
5:59 després ho tornaràs a llegir i t'adonaràs
6:01 fins a quin punt allò és el que volies dir,
6:04 no és el que volies dir,
6:06 què és el que suggereix, què no és el que suggereix.
6:09 En definitiva,
6:13 un brindis per l'escriptura.
6:23 Hola, Gregorio.
6:24 Em dic Sergio, soc professor del col·legi
6:27 de la Unitat d'Oncopediatria de l'Hospital Montepríncipe.
6:31 Fa tota la vida, en realitat,
6:32 que parlem de problemes concrets i específics de l'educació,
6:36 però, en aquests moments de la història,
6:38 podem declarar oficialment que hi ha un crisi a l'educació?
6:43 Hi ha, efectivament, una crisi de l'educació,
6:45 no només a Espanya, en el conjunt d'Europa.
6:49 Per exemple,
6:50 les famílies dediquen cada any més recursos
6:53 a l'educació extraescolar dels seus fills.
6:56 Cada any més.
6:58 Això vol dir que consideren que amb l'escola no n'hi ha prou.
7:02 Però, és clar, si has d'anar al mercat a buscar el complement que et falta,
7:06 podem parlar d'equitat?
7:09 Segon element, el malestar docent.
7:12 El malestar docent creix i creix molt.
7:15 Trobem que el nombre de baixes per depressió
7:19 augmenta entre els professors,
7:21 que hi ha professors que no estan còmodes.
7:24 Fa uns anys, parlant amb un polític de Singapur,
7:27 jo li vaig fer una pregunta que, just quan se la feia, pensava:
7:31 "Que babau que ets de fer aquesta pregunta".
7:33 La pregunta del milió és:
7:36 "Quina és la clau de l'èxit de Singapur?".
7:38 I l'altre home em va mirar com dient:
7:40 "Aquesta pregunta me l'han feta 50.000 vegades".
7:44 Però em va contestar i em vaig quedar la resposta.
7:46 La resposta és:
7:47 "Perquè un sistema educatiu tingui èxit,
7:50 tots els implicats han de saber per què fan el que fan
7:54 i, a més, tenir arguments per defensar-ho".
7:57 Doncs bé, jo crec que avui
7:59 trobes molts docents
8:00 que no acaben d'entendre què és el que fan.
8:03 Però, abans de continuar endavant, m'has anomenat el Montepríncipe.
8:09 Mira, el Montepríncipe, sento el seu nom i m'emociono.
8:14 M'emociono perquè és una experiència educativa,
8:18 per començar, d'una intensitat emocional,
8:22 que només hi ha una cosa més gran
8:24 que la intensitat emocional en aquella escola,
8:27 i és la professionalitat dels docents.
8:29 Parla una mica, si us plau, explica-ho a tothom, sí.
8:32 Què és el Montepríncipe? Què feu?
8:35 Com vostè bé sap, senyor Luri,
8:37 nosaltres tenim des de fa 13 anys un projecte
8:42 que vam començar gràcies a l'embranzida de Blanca López-Ibor,
8:46 la cap del servei d'oncopediatria de Montepríncipe,
8:51 un col·legi específic per a aquesta unitat,
8:54 per a canalla, per a alumnat, que per la seva situació mèdica
8:58 no poden assistir a la seva escola amb regularitat.
9:01 ¿Treballeu a la secció de pediatria oncològica
9:05 del Montepríncipe? -Sí senyor.
9:07 Amb canalla que té un diagnòstic de càncer.
9:11 És clar, més que per la malaltia greu,
9:14 pel tractament de la malaltia greu
9:16 no poden assistir a la seva escola de referència
9:18 i, aleshores, segueixen el curs amb nosaltres.
9:20 Mirem d'aproximar-nos al màxim al seu currículum,
9:23 a les seves programacions.
9:25 Fan sempre els mateixos exàmens que farien a la seva escola.
9:28 També s'atenen a les mateixes avaluacions,
9:31 una proposta nostra,
9:33 però tractem que les avaluacions siguin les mateixes
9:35 que les dels seus companys
9:36 perquè, d'una banda, no perdin el curs,
9:39 com ocorre en situacions en què no hi ha una aula hospitalària,
9:43 cosa que cada vegada passa menys, per cert,
9:46 i que, d'altra banda, no tinguin un avantatge comparatiu,
9:50 que aquesta canalla continuï la seva formació
9:52 d'una manera que els permeti després tornar-hi amb normalitat,
9:55 perquè crec que "normalitat" és la paraula clau
9:57 en aquestes situacions.
9:59 Jo us he de dir que vaig visitar el centre
10:03 i que tot el que hi vaig veure em va semblar absolutament admirable.
10:08 Perquè no era fàcil veure aquella canalla que, en fi,
10:15 què és el que et demanen?
10:16 Jo vaig aprendre de vosaltres
10:18 que demanen això, normalitat.
10:21 Però per oferir normalitat a una criatura que té càncer
10:24 cal estar molt segur de tu mateix i ser un professional enorme.
10:29 Us vull dir, de debò, que us admiro.
10:31 Us admiro profundament
10:32 i allà on vaig, si en tinc la possibilitat,
10:36 parlo de vosaltres
10:37 perquè no és una feina, en absolut, fàcil.
10:39 Mentre sou amb canalla d'edats diferents
10:41 i amb diversos tipus d'etiologia de la malaltia,
10:46 a un li sona una alarma perquè se n'ha d'anar a Radiografia,
10:53 un altre té una altra cosa, una altra, una altra, i sou allà.
10:57 Doncs jo vaig anar a visitar-los
10:59 i estaven fent problemes de matemàtiques complexos.
11:02 I tenim, crec, un defecte en la pedagogia actual,
11:07 que és creure que els problemes se solucionen abraçant-nos.
11:10 Tu tens un problema i jo t'abraço i ja està.
11:13 Doncs bé, els mestres d'allà no abracen, ofereixen normalitat.
11:19 I a una criatura que té capacitat per resoldre problemes de matemàtiques
11:23 la situen davant de l'esforç de resoldre problemes de matemàtiques.
11:28 És a dir, afirmen, l'ajuden, li demanen, inclús, que afirmi la seva vida.
11:34 De debò, teniu la meva estima i la meva admiració garantida.
11:47 Moltes gràcies, Gregorio.
11:48 Em dic Irene
11:49 i, recentment, he llegit sobre com l'escola
11:52 no pot sobreviure sense l'optimisme.
11:54 Així que la meva pregunta d'avui és
11:56 si consideres que avui dia
11:58 l'optimisme és més necessari que mai.
12:02 Només situaria una cosa per damunt de l'optimisme:
12:05 la virtut de la serenitat,
12:08 que és una virtut de la qual no parla ningú.
12:11 Crec que una de les coses que cal fer
12:14 si et dediques a això és, una mica, remoure les aigües,
12:17 veure quines virtuts i quins valors han quedat ja enterrats
12:21 i sembla que els anem oblidant.
12:24 Jo estic convençut que ens situem davant de problemes importants,
12:27 que la humanitat se situa davant de riscos importants.
12:31 Quan et trobes davant d'un problema important
12:33 o d'un risc important,
12:35 la temptació fàcil és cridar, bramar, escandalitzar-se,
12:39 clavar cops de peu a la realitat.
12:41 Quan el que cal fer és, precisament,
12:44 intentar reaccionar serenament.
12:47 Perquè qui s'enfronta a un problema amb serenitat
12:50 ja té una part del problema resolt,
12:52 mentre que qui s'enfronta a un problema
12:55 amb gesticulacions ja té el problema empitjorat.
12:59 En aquest sentit, per mi, l'optimisme és una manifestació
13:04 d'aquesta serenitat imprescindible.
13:07 No parlo d'un optimisme il·lús,
13:10 el que dic és que, si has de treballar en l'ensenyament
13:14 i no tens confiança en l'ésser humà,
13:16 és millor que et dediquis a cultivar enciams.
13:19 Si has de treballar en l'ensenyament
13:21 i no aprecies les famílies tal com són,
13:25 no tal com volguéssim que fossin, sinó tal com són,
13:27 doncs tens un problema de relacions.
13:30 Si has de treballar en l'ensenyament
13:35 i t'enfonses amb l'alumne amb qui fracasses...
13:38 Us diré una cosa que no se sol dir,
13:40 però sempre fracassem amb algú.
13:43 No saps gaire bé per què, però no hi acabes de connectar,
13:46 no t'hi acabes d'enganxar, no t'hi acabes de relacionar.
13:49 Doncs bé, jo acostumo a dir
13:53 que els docents hauríem, a l'hora d'analitzar el nostre sou,
13:57 d'apartar-ne una quantitat, la que creguem oportuna,
14:00 i dir: "Això és un plus que em paguen per l'optimisme.
14:04 No tinc dret a ser pessimista davant d'aquesta canalla que és aquí".
14:09 Això no vol dir que no hi hagi dies
14:11 en què tot et surt malament
14:13 i has de posar força de voluntat
14:17 per ser optimista.
14:19 Però, en general...
14:21 Hi havia una mestra, una gran pedagoga catalana,
14:24 la Marta Mata,
14:25 que deia que, en realitat, eduquem per impregnació.
14:29 És com si transmetéssim... I és cert,
14:32 el que ens agrada ho transmetem, sense adonar-nos-en,
14:36 amb més versemblança que el que no ens agrada.
14:40 En aquest sentit, l'optimisme que tenim
14:43 no és una cosa que tingui només el mestre,
14:45 sinó una cosa que impregna el conjunt de l'aula.
14:49 Bé, doncs em sembla que, a més,
14:52 l'alternativa a l'optimisme és una baixa per depressió.
15:02 Hola, Gregorio, moltes gràcies per les teves paraules.
15:05 Em dic Cristina i la meva pregunta és la següent:
15:07 sabent la importància que té avui dia
15:09 que els nens desenvolupin un pensament crític,
15:12 què proposes tu per potenciar-los aquesta habilitat?
15:16 És curiós perquè a les nostres escoles
15:18 de res es parla més que del pensament crític.
15:21 Tothom defensa el pensament crític.
15:24 Ara bé, si analitzem a poc a poc
15:26 què és el que entenem per pensament crític,
15:29 descobrireu de seguida
15:31 que entenem per pensament crític aquell que coincideix amb el nostre.
15:36 Per què? Perquè si creguéssim que el nostre pensament no és crític,
15:40 no és rigorós, el canviaríem.
15:42 Aleshores, si coincideix amb el nostre,
15:44 la gent que coincideix amb nosaltres ens sembla molt sensata.
15:48 I de les persones que tenen una altra opinió diem:
15:51 "Però com pot tenir una altra opinió?".
15:54 Us vull dir
15:56 que, si ets del Madrid i et surt el fill del Barça,
16:00 no els acostumis a dir:
16:02 "Fill meu, et felicito pel pensament crític que tens".
16:07 Perquè allò que considerem realment valuós
16:10 ho intentem estendre als nostres.
16:13 Les nostres conviccions, idees, etcètera.
16:16 Amb tot, és important pensar bé.
16:19 Per això jo, personalment,
16:21 prefereixo parlar de "pensament rigorós"
16:23 abans que de "pensament crític".
16:25 Què és el pensament rigorós?
16:28 Aquell que és capaç de donar compte de si mateix.
16:31 Si jo us dic: "Sabeu què? No m'agrada gens la gent de Madrid".
16:37 Això no és un pensament, és un prejudici.
16:39 Si ho vull convertir en pensament
16:41 ho hauré de raonar.
16:43 Ho hauré de raonar i dir:
16:44 "Mira, per això, tal i tal...".
16:46 Si els meus arguments tenen pes, em podríeu dir:
16:50 "Potser és que la teva experiència no ha sigut bona,
16:53 tens arguments per defensar-ho", etcètera.
16:55 Però parlem d'arguments,
16:57 perquè amb freqüència també confonem
17:00 el pensament crític amb l'opinió.
17:04 I l'opinió...
17:05 Fixeu-vos si és curiós perquè, a la història de la filosofia,
17:09 l'opinió ha sigut sempre l'enemic, el contrari de la filosofia.
17:13 L'opinió és allò que té valor per ser meu.
17:16 "Jo opino que...".
17:18 A més, solem dir: "És la meva opinió, respecta-la".
17:22 L'opinió no és respectable.
17:26 perquè el seu valor és, simplement, el de ser meu.
17:30 El que és respectable
17:31 és l'argumentació que sustenta la meva opinió.
17:35 Aquest criteri, aquest conjunt d'arguments
17:40 que fan que una opinió estigui ben articulada i ben sustentada.
17:45 Crec, de veritat,
17:46 que no estem ensenyant a pensar críticament
17:50 malgrat que tots parlem bé del pensament crític.
17:54 Entre altres coses,
17:56 perquè no tenim idees clares i diferents
17:59 de les coses sobre les quals polemitzem o opinem.
18:02 Perquè tots tenim...
18:04 Crec que ho deia Sòcrates, que em sembla tan important:
18:06 "Si volem començar a ser savis,
18:11 tinguem, de primer, consciència de la nostra ignorància".
18:14 Tinguem, de primer, consciència de la nostra ignorància.
18:17 I la ignorància de cadascú és prou considerable.
18:20 Són moltes coses.
18:22 Si fóssim conscients de la nostra ignorància,
18:24 ens estalviaríem ser dogmàtics amb allò que no entenem bé.
18:29 Quant al que entenem bé,
18:31 precisament per respecte
18:33 a la persona amb qui parlem,
18:35 tenim el deure d'argumentar-ho bé.
18:37 Ara bé, si el que volem és polemitzar,
18:40 aleshores, és una altra qüestió.
18:42 No crec que visquem
18:44 el millor moment de manifestació de pensament crític
18:48 de la nostra història.
18:57 Hola.
18:58 Vaig néixer a Colmenar Viejo, un poble.
19:01 Tinc 59 anys.
19:02 Quan era petit, jugàvem amb les bales, els peons,
19:09 les xapes.
19:11 Ens embrutàvem una miqueta, alguna ferida o altra.
19:13 La meva pregunta és: ¿ara la canalla
19:15 és d'una altra espècie, d'una altra pasta,
19:17 que va molt neta i no té ferides?
19:21 Mira, jo crec que vaig tenir infància i que els meus nets no tenen infància.
19:26 I això em dol profundament.
19:28 Saps per què noto que no tenen infància?
19:31 Perquè no es trenquen els pantalons.
19:33 I tenen els genolls impol·luts, no tenen ni una ferida als genolls.
19:38 Què passa?
19:39 Doncs que la canalla actual
19:41 s'ha quedat sense espais on poder viure les seves aventures.
19:47 No fa gaire, a Saragossa, defensava davant d'uns pares
19:49 que se m'estaven espantant...
19:51 Com més parlava jo, més veia les seves cares d'espant.
19:53 Jo defensava que la canalla
19:55 té dret al joc lliure i arriscat.
20:02 Perquè una criatura
20:03 que no ha corregut mai el risc de trencar-se un braç
20:07 no ha tingut infància.
20:08 Els que sigueu aquí
20:10 que tingueu la fortuna d'haver compartit amb mi
20:13 el fet d'haver crescut en un poble sabeu el meravellós que és...
20:18 Ara sembla que defensaré la delinqüència juvenil.
20:22 Doncs sí, defensaré la delinqüència juvenil, què diantre!
20:25 ¿Sabeu el meravellós que és anar a robar peres
20:28 de la perera del rondinaire del poble?
20:32 Que normalment eren unes peres immenjables, verdes,
20:37 però quin gust!
20:39 I la teva mare hauria pogut comprar les millors peres al mercat
20:43 i les tenies allà.
20:43 Però una pera robada...
20:45 Sobretot, amb la sensació que aquell senyor rondinaire
20:50 podia aparèixer en qualsevol moment i esbroncar-te.
20:54 Fixeu-vos-hi bé, perquè això no és un capritx del nen.
20:58 Us oferiré una definició de "nen",
21:01 a veure si la compartiu.
21:03 Jo crec que un nen és aquell ésser
21:05 que té molta més energia que sentit comú per controlar-la.
21:11 Per desgràcia, a la nostra edat
21:12 tenim molt més sentit comú que energia,
21:16 i això de vegades és desesperant.
21:18 Tant d'equilibri, tanta serenitat... Una mica d'energia.
21:23 El nen té això. I què li passa, al nen?
21:26 Doncs que de primer actua
21:28 i després s'adona de les conseqüències.
21:31 I amb freqüència nosaltres, que som pares moderns,
21:34 comprensius i dialogants, l'agafem i li diem:
21:38 "No deus haver fet això perquè ho han fet els altres?".
21:41 I no recorden que ho fèiem perquè ho feien els altres?
21:44 Un deia: "Pugem a aquella tàpia!",
21:48 i com hi anàvem tots.
21:49 Perquè era l'emoció d'anar tots junts a pujar a aquella tàpia.
21:53 Després, anaves a casa:
21:54 "Què? Si un es llança per la finestra, tu també?".
21:57 Doncs sí, ens llançaríem per la finestra. Perquè és això,
22:00 aquest dipòsit d'energia tan potent necessites cremar-lo.
22:06 Com? Gestionant els teus problemes reals al món real,
22:10 no en una ludoteca.
22:12 Que poden ser molt boniques, precioses, tot el que vulgueu,
22:15 però en una ludoteca està tot controlat
22:18 i la criatura no té aquesta sensació,
22:22 aquesta emoció intensa: "Ai, ai, ai! Què pot passar?
22:25 Estarà el rondinaire amagat en aquell matoll i passaran...?".
22:31 Tornar amb els pantalons trencats a casa...
22:35 Després t'assabentes que no hi havia a casa
22:37 més d'uns pantalons,
22:38 però, en fi, arribar-hi amb els pantalons trencats
22:40 i, de camí, havies de desenvolupar el pensament estratègic,
22:43 a veure com venies a ta mare
22:47 que s'havien trencat perquè sí,
22:49 perquè tu anaves tan feliç i s'havien trencat,
22:52 no sé com s'han trencat.
22:56 Aquesta vida, si ho voleu, una mica a la intempèrie,
23:00 avui és impossible perquè ens estem convertint
23:03 en sobreprotectors de la canalla.
23:06 I us diré una cosa que us sonarà una mica forta,
23:09 però n'estic convençudíssim:
23:12 la sobreprotecció és una forma de maltractament.
23:17 Per què? Perquè impedim
23:19 que els nostres nens gestionin la seva vida real,
23:22 els envoltem de cotonets, els envoltem de tot perquè no tinguin problemes.
23:27 I què passa?
23:29 Mireu...
23:31 Si l'òrgan educatiu del nen fos l'oïda,
23:36 tots hauríem sigut boníssims
23:37 perquè els nostres pares no paraven de donar-nos bons consells.
23:41 A tots, des del primer moment, ens donaven bons consells.
23:46 Però nosaltres el que volíem eren mals exemples,
23:50 exemples emocionants, exemples intensos.
23:53 És precisament davant de l'experiència real
23:56 de gestionar la teva il·lusió
23:58 en un món real
23:59 que tu vas veient la importància de la prudència,
24:03 la importància que, si he de pujar a un arbre,
24:07 mirem abans si les branques m'aguanten o no,
24:10 si he de fer això, mirem...
24:12 Però aquest aprenentatge de la prudència
24:15 no s'adquireix amb consells que has sentit,
24:18 sinó amb el teu contacte real amb la realitat,
24:21 amb les rebaves, si ho voleu, de la realitat.
24:24 Hi insisteixo cada vegada més:
24:27 cal tornar la infància als nens.
24:30 I sabeu, a més, per què?
24:32 Perquè quan en aquests moments
24:34 es debat tant si pantalles sí i pantalles no,
24:38 jo la pregunta que em faig és:
24:39 si aquests nens tinguessin infància,
24:41 tindrien la necessitat d'anar a les pantalles?
24:45 Si realment poguessin viure les seves aventures,
24:49 anar d'aquí cap allà,
24:51 aprendre a anar amb bici d'aquella manera...
24:54 Segur que algun de vosaltres anava en bici
24:57 amb aquelles bicis pesadíssimes amb una barra al damunt,
25:00 que t'havies de posar quasi de cantó...
25:02 Mil coses d'aquesta mena,
25:03 i no dic que tot el passat sigui millor,
25:06 sinó que la criatura necessita experimentar
25:09 les seves pròpies possibilitats.
25:12 Per això veiem que creixen, i com creixen?
25:15 Doncs creixen com éssers narcisistes amb pànic al fracàs.
25:22 Perquè els diem contínuament que són meravellosos,
25:24 que són genials, etcètera,
25:26 i aquesta canalla té pànic al fracàs
25:29 perquè no s'ha enfrontat als riscos.
25:32 Doncs això no està de moda dir-ho,
25:36 no ho diu ningú,
25:38 jo estic convençut que els nens necessiten avui,
25:41 més que mai,
25:43 espais on poder viure lliures les seves aventures.
25:46 Això és dificilíssim a la ciutat.
25:51 Als pobles encara es mantenen vius,
25:53 mirem què hi passa.
25:55 Quan en parles amb els pares moderns,
25:57 que la criatura ha de viure jocs lliures i arriscats,
26:01 veus, d'una banda, que ells van tenir una infància i que l'enyoren
26:06 i, de l'altra, aquest sentit sobreprotector cap als seus fills.
26:10 Aquest és un altre dels moments crítics
26:13 del nostre present.
26:15 Però quan ho veus, què us diria?
26:18 La literatura infantil, la major part és tan bona,
26:21 tan moralista...
26:22 En Huckleberry Finn, que ja no apareix a la literatura infantil...
26:26 Els protagonistes que donem als nens
26:29 són tots quasi vides de sants, vides de sants morals.
26:33 Aquests nens trapelles que s'enfrontaven a tot,
26:37 que tenien un punt de maldat,
26:39 aquests contes infantils
26:42 que eren capaços d'enfrontar-te al perill, a la mort,
26:45 al fracàs, a la tornada a casa...
26:47 En realitat, què són els contes infantils?
26:50 Una història.
26:52 Un dia un nen surt de casa, va al bosc, té aventures
26:57 i torna a casa més savi del que n'havia sortit.
27:08 Hola, Gregorio, soc la Marta.
27:09 Bé, et sento parlar dels teus nets,
27:13 has criat els teus fills, els teus nets...
27:16 I jo, acabada d'incorporar al gremi dels avis,
27:20 et volia preguntar si et sembla que hi ha massa pressió en els pares,
27:24 ara, amb tanta informació i tants mitjans que tenen
27:27 per ser els pares exemplars,
27:30 que han de ser massa perfectes.
27:34 Doncs és que amb freqüència sents dir que els pares actuals han dimitit.
27:39 És totalment fals,
27:40 no s'han preocupat mai més pels seus fills
27:44 que els pares actuals.
27:45 No hi ha hagut ningú que se'n preocupi tant.
27:48 Jo recordo, com a mínim a casa meva, que estava sempre acabada de fregar.
27:53 Arribaves de l'escola,
27:55 arribaves a casa: "Està acabat de fregar,
27:57 ves-te'n a jugar!".
27:59 Ara, la càrrega que posem a la canalla...
28:03 Surten de l'escola, activitats extraescolars,
28:06 una gran quantitat de coses,
28:07 perquè vivim pensant que res és suficient
28:11 per garantir el seu futur.
28:13 Sí que és cert
28:14 que la vida se'ns ha fet complexa.
28:16 No sé si algun de vosaltres
28:18 ha llegit una novel·leta preciosa de Delibes, El camí .
28:23 El camí és la història de tres nens d'un poble de Castella.
28:28 Un d'ells, a la fi de les vacances,
28:31 diu als seus dos amics
28:33 que els ha d'abandonar perquè se'n va a estudiar
28:36 a no sé quin poble.
28:38 I els que s'hi queden li diuen: "Estudiar per a què?
28:41 Si estem molt bé aquí,
28:42 que ens hem divertit tant aquest estiu. Estudiar per a què?".
28:46 I diu el que se'n va:
28:47 "Diu el meu pare que he d'estudiar per progressar".
28:51 I els altres li pregunten: "Què és progressar?".
28:54 I el nen dona la resposta que era evident
28:58 per a tots els que som aquí de més de 50 anys:
29:02 "Diu el meu pare que progressar
29:06 és treballar menys que ell i guanyar més diners".
29:10 Era o no era progressar, això?
29:13 Treballar menys que el teu pare i guanyar més diners.
29:15 Si estudiaves, se t'obria aquesta possibilitat de progrés.
29:21 Avui veiem els nostres fills:
29:25 "¿Treballarà menys que jo, que soc son pare,
29:27 i guanyarà més diners?
29:29 Com serà el seu futur?".
29:31 Hi ha una preocupació real, objectiva, perquè amb les coses que passen
29:36 de vegades ens quedem només jutjant la superfície,
29:39 però els problemes hi són. Els pares estan preocupats.
29:42 Davant d'altres coses,
29:43 perquè no en tenen prou amb ser suficientment bons,
29:47 volen ser perfectes.
29:49 I no hi ha manera de ser perfecte.
29:51 Jo tinc precisament un llibre que es titula
29:54 Elogi de les famílies sensatament imperfectes .
29:58 Crec que no hi ha manera de ser perfectes.
30:00 Sabeu? Això ho vaig estar estudiant molt rigorosament:
30:04 condicions per tenir una família perfecta.
30:08 Jo diré les condicions imprescindibles
30:10 per tenir una família perfecta.
30:12 Si algun de vosaltres les compleix,
30:15 si us plau, que s'aixequi i ens deixem les mans aplaudint
30:19 i, si cal, ens posem aquí
30:21 i ens agenollem davant d'ell o d'ella.
30:24 La primera condició per ser una família perfecta:
30:28 tenir el segon fill abans que el primer.
30:32 Oi que hi ajudaria moltíssim?
30:34 "No es pot, no es pot",
30:36 a veure com evolucionen els temps.
30:39 ¿Recordeu què passava quan anaves amb el teu primer nen
30:43 i arribava l'hora del bany? Ho deixaves tot per banyar-lo.
30:46 Amb el segon, dius: "I si avui no el banyem?".
30:51 ¿Què passava quan anaves amb el primer nen
30:53 i li queia el xumet a terra?
30:55 A casa a rentar-lo bé.
30:57 Ara, amb el segon, ho treus una mica i...
31:03 Hi ha moltíssima més tranquil·litat amb el segon que amb el primer.
31:06 Si poguéssim tenir el segon abans que el primer,
31:08 tot seria molt més fàcil.
31:11 Ja sé que és complicat.
31:13 Segon: que els estats d'ànim fossin programables.
31:17 Aleshores, ¿quins són aquells moments
31:19 que a la família solen ser més crítics?
31:22 Els d'anar-se'n a dormir i llevar-se.
31:24 I ara, si m'ho permeteu, em posaré molt seriós.
31:29 Els nostres nens dormen cada vegada menys.
31:33 La falta de son afecta el seu desenvolupament.
31:37 Podem transigir en moltíssimes qüestions
31:40 amb els nostres fills,
31:41 però les hores de son o la higiene del son és sagrada.
31:45 Si necessiten dormir nou hores,
31:48 no n'han de dormir vuit i mitja,
31:50 han de dormir nou hores.
31:52 Si algunes criatures necessiten dormir 10 hores, són 10 hores.
31:56 Jo dic als pares que ho poden negociar tot menys això.
32:00 Amb el son, cal obrir una trinxera
32:05 i posar el "no passaran". Senyors, no transigim amb això.
32:12 Però, és clar, què passa?
32:13 Com són les últimes hores del dia entre el sopar i el llit?
32:18 Protestes, "deixa'm una mica més de televisió",
32:20 "avui no em vull dutxar",
32:22 "has fet els deures?", "no els he fet",
32:25 "doncs fes els deures", "però ja és molt tard".
32:27 I les hores de llevar-se com són? "Deixa'm una mica més",
32:30 "encara no t'has llevat?", "mira que se'ns escaparà...".
32:33 Les que haurien de ser les hores més harmonioses del dia
32:39 són les més problemàtiques i les més difícils de gestionar.
32:42 Si poguéssim gestionar els nostres estats d'ànim,
32:45 seria meravellós, diríem: "Demà, el sopar i dormir en harmonia".
32:51 Diríem a la canalla: "Nens, a sopar, que hi ha bròquil!".
32:53 I vindrien pel passadís
32:54 saltant d'alegria, cantant:
32:57 "Gràcies, pare, gràcies, mare!
32:59 De nou, bròquil, l'hortalissa més sana".
33:03 I els diríem: "Bé, al llit". "Que bé, al llit!
33:06 Gràcies, mare".
33:08 L'endemà, en llevar-los, els diríem: "Amunt!".
33:11 I farien salts d'alegria, es dutxarien, esmorzarien,
33:16 vindrien corrent i cantant, i alegres cap a l'escola.
33:19 No passa res d'això.
33:21 Si no podem gestionar els nostres estats d'ànim,
33:24 difícilment podrem ser una família perfecta.
33:29 Però és que, a més, el que us deia abans,
33:32 com que els nens neixen amb molta més energia que sentit comú,
33:37 qui hi ha de posar sentit comú? L'adult.
33:40 I això cansa.
33:42 Qualsevol de vosaltres que hagi tingut nens o fills adolescents
33:47 sap que cansa estar posant sempre el sentit comú.
33:51 És a dir, hi ha vegades que tens ganes...
33:54 No ho direm, que quedi aquí entre nosaltres,
33:57 però normalment tots pensem el mateix.
33:59 Aleshores, què passa?
34:01 Encara podríem dir més característiques, però quedem-nos amb aquestes tres.
34:05 Si no hi ha possibilitats de ser una família perfecta,
34:09 siguem sensatament imperfectes.
34:11 ¿Sabeu quin és per mi
34:13 el model de família sensatament imperfecte per imitar?
34:18 Fem un test, un test familiar.
34:22 Jo us faré una pregunta,
34:23 no cal que la contesteu en veu alta,
34:25 cadascú a si mateix se la planteja.
34:29 Amb tota honestedat, amb la mà al cor,
34:33 amb tota honestedat, qui sigui pare i mare aquí,
34:38 us considereu millors pares i millors mares que Els Simpson ?
34:45 Si no és així, si us considereu pitjors, no tinc res més a dir-vos,
34:49 sou un cas perdut i intenteu endurar-ho com pugueu.
34:53 Ara bé, si us considereu millors,
34:56 penseu en tres característiques de Els Simpson
34:59 que a mi m'omplen d'admiració.
35:01 La primera: sopen cada nit junts i sense mirar la tele.
35:05 I això que a en Homer li agrada molt la tele,
35:07 però a l'hora de sopar, a la cuina,
35:12 entre ells i sense mirar la tele.
35:14 La segona: no tinc ni idea de per què la Marge
35:18 està enamorada d'en Homer Simpson, a mi se m'escapa totalment.
35:22 Però n'està enamorada
35:24 i en Homer sap
35:26 que pot fer qualsevol malifeta
35:28 menys les que posin en risc l'amor de la seva dona.
35:34 De la mateixa manera que la Marge sap
35:36 que en l'amor és més important estimar-se que entendre's.
35:41 Doncs, senyors, si comencem sent com Els Simpson ,
35:45 ja tenim el campament base cap a una imperfecció sensata.
35:51 I la resta?
35:52 Doncs tindrem els nostres moments dolents.
35:54 Hi podríem afegir una altra característica de Els Simpson :
35:57 que comencen cada capítol des de zero,
35:59 sense dur a la memòria els greuges passats.
36:03 No diuen: "Al capítol anterior...".
36:08 I mira que en Homer és complicat.
36:12 Aquell capítol que brinda al bar d'en Moe i diu:
36:17 "Pels moments alegres que he passat en aquest bar
36:19 fugint de la meva dona".
36:23 Però ja m'enteneu,
36:24 el que us vull dir és que, bé, no som perfectes.
36:28 Tenim les nostres manies, les nostres imperfeccions, etcètera,
36:31 però, si hi introduïm una mica de sensatesa,
36:34 ho farem tot més fàcil.
36:44 Hola, Gregorio.
36:46 Em dic Edgar Blanco.
36:49 Tinc 74 anys.
36:51 La flor de la vida. -Sí.
36:54 I soc avi de sis nets. -Quina enveja.
37:00 La meva pregunta és:
37:04 no tothom té l'oportunitat d'escriure un llibre amb el seu net
37:10 i tu ho has fet.
37:14 Quina experiència et va donar aquest moment?
37:19 És un dels teus llibres més importants?
37:26 Per mi, és el llibre més important, però els lectors no pensaven el mateix.
37:32 Aleshores, l'hem venut poquíssim, poquíssim.
37:35 Però és un llibre meravellós. A veure, explico per què.
37:38 Les coses, de vegades, són molt més fàcils.
37:42 Amb el meu net gran...
37:45 Des de molt petit, a mi m'agradava inventar-me històries.
37:49 Inventar-me històries i explicar-les quan menjàvem o sopàvem,
37:53 jo els explicava històries. Curiosament,
37:55 al petit no li agraden gens les històries inventades.
37:59 Llegeix molt, però han de ser històries que siguin als textos.
38:04 Com que la meva creativitat tampoc és infinita,
38:07 aleshores, si expliques històries,
38:09 hi ha personatges que van, sense adonar-te'n, quallant.
38:13 Per exemple, el comte d'Hercegovina,
38:15 que era un senyor terrible amb una cama d'acer
38:19 que anava arrossegant amb un xerric i que tenia un ull que li queia per aquí
38:24 i l'altre el tenia buit i que hi havia una taràntula
38:28 que, copejant-lo amb les pinces,
38:30 li indicava si havia de girar a l'esquerra o a la dreta.
38:33 I estava casat amb una dona guapíssima,
38:36 però amb el nom més cursi de la història de la literatura,
38:39 la Florinda Flor dels Núvols.
38:43 Bé, passaven coses.
38:46 A més, hi apareix un avi
38:51 que decideix que ha trobat la manera de volar
38:56 fent-se unes ales enormes
38:59 amb plomes d'aus que volin.
39:02 I convenç el seu net.
39:05 El dia que han triat, va a la torre de l'església,
39:10 es llança i cau en vertical.
39:14 L'avi diu que la culpa és que segur que alguna de les plomes que duu
39:18 són de gallina o d'algun animal poc noble i que per això no està...
39:22 Bé, què vull dir amb això?
39:24 De fet, per començar, veure com van quallant els personatges.
39:29 Em va semblar preciós.
39:31 El fet que, quan ja teníem els personatges ben definits
39:34 i les històries, sense pretendre-ho, perquè no preteníem escriure res,
39:39 tot això anés agafant forma. Perquè escriure'l va ser el més fàcil.
39:44 Va agradar menys a la meva dona,
39:46 perquè l'àvia resulta que era una foca.
39:51 Bé, doncs una sèrie d'històries que, en fi,
39:56 diguem que no està entusiasmada amb el fet de ser una foca
40:00 al conte que vam escriure el meu net i jo.
40:04 Però va ser tot molt bonic, va anar molt bé,
40:06 ens ho vam passar de meravella, magníficament bé.
40:09 He de dir que vaig intentar
40:12 que el meu net visqués l'edició d'aquest llibre
40:15 com un fet trivial, que no es pensés que per això era...
40:20 I sí, jo crec que ho va viure com una aventura.
40:24 Però, honestament, ni tan sols l'editorial
40:29 va treure diners de les vendes per a les despeses d'edició.
40:33 Ara bé,
40:34 el meu net i jo sempre compartirem aquesta experiència, no?
40:38 El fet de compartir experiències satisfactòries
40:41 és el que amb gran freqüència ens uneix.
40:44 Encara més, jo crec que la intimitat de totes aquestes històries
40:49 és el que permet que hi hagi coses
40:52 que és capaç d'explicar-me a mi i que no explica als seus pares.
40:55 Evidentment, el que explica a l'avi és sagrat.
40:58 Encara que em torturin, no penso confessar
41:02 el que el meu net m'explica en condicions d'intimitat.
41:08 Hi insisteixo, crec que tenir nets és una fortuna
41:12 i que, si et deixes portar per ells,
41:15 descobreixes coses meravelloses.
41:19 I cada net, cada ésser humà, és un món, oi?
41:24 Descobrir-ho i veure com van formant la seva personalitat,
41:27 com es van equivocant, com els seus pares estan preocupats
41:31 i tu dius: "Per què?
41:33 Com el tractarà la vida?
41:35 Què serà d'ell d'aquí 20 anys?".
41:37 Garantim-li un ambient en què se senti apreciat,
41:41 en què se senti estimat...
41:44 Exigent, és clar,
41:46 perquè jo crec que l'amor de debò té dues cares:
41:50 d'una banda, és un amor desinteressat per ser qui ets,
41:52 ets el meu net, t'estimo incondicionalment,
41:55 però, d'altra banda, perquè t'estimo, soc exigent
41:58 i no et deixo fer qualsevol cosa.
42:01 Jo he après molt. A mi, els meus nets m'han humanitzat.
42:11 Hola, Gregorio, em dic es Teresa
42:14 i la meva pregunta és la següent:
42:16 ¿quina diferència
42:19 hi ha entre una persona culta, educada, i una altra d'intel·ligent?
42:27 Jo no establiria diferències
42:29 entre una persona culta i una persona educada.
42:33 Sí que establiria diferències entre l'educació i l'erudició.
42:37 Això sí, pots ser un gran erudit i ser insuportable.
42:42 Per mi, l'educació, bàsicament, és el següent.
42:45 A mi, al principi, em feia molt de pudor explicar el que us explicaré.
42:49 Després...
42:52 Em sembla que cal explicar-ho, que cal explicar aquestes coses.
42:57 El meu pare va morir quan jo tenia cinc anys
43:00 i la meva mare es va quedar vídua amb dos fills,
43:04 analfabeta, jo vaig ensenyar a llegir a la meva mare.
43:06 És una de les coses de què més orgullós em sento,
43:09 haver ensenyat a llegir a la meva mare.
43:11 Però la meva mare m'agafava de tant en tant,
43:14 ho recordo perfectament, i em deia:
43:16 "Fill meu, estudia
43:18 perquè et puguis presentar a qualsevol lloc".
43:21 Jo no entenia què em volia dir amb això.
43:25 Aquestes coses que diuen els adults
43:27 i que et repeteixen per donar-te la tabarra.
43:30 Però ha passat el temps
43:31 i he arribat a la conclusió que no conec
43:34 una definició millor d'una persona educada que aquesta.
43:38 L'educació és el que et capacita
43:42 per anar més enllà dels límits de la teva família i del teu barri
43:46 i moure't amb naturalitat per llocs desconeguts.
43:51 La persona educada o la persona culta, en aquest sentit,
43:54 és aquella que sempre es transcendeix a ella mateixa,
43:58 que va descobrint possibilitats noves,
44:01 maneres de ser noves, que llegeix i per això té experiència
44:06 de com funciona la intel·ligència i l'ànima d'altres persones
44:09 i està familiaritzada amb diverses menes de persones,
44:12 que sap viatjar,
44:13 que se sap relacionar amb el poderós sense servilismes
44:17 i amb l'humil sense prepotència,
44:20 que té vocabulari per estendre's
44:23 i que ho fa tot amb una certa serenitat.
44:26 Tornem a la paraula "serenitat".
44:29 Per mi, això és ser una persona educada o una persona culta.
44:35 És que "culte", fixeu-vos que, en realitat,
44:38 "culte" és "cultiu", és cultivar alguna cosa.
44:41 És cultivar alguna cosa,
44:45 per això l'agricultura és el culte per excel·lència,
44:49 el culte a l'altre és l'agricultura. El culte a tu mateix és una mica...
44:55 La imatge que a mi m'agrada fer-me
44:57 és que som agricultors de nosaltres mateixos.
45:00 Amb això et construeixes, et construeixes contínuament.
45:05 Doncs aquesta idea
45:08 que l'educació
45:12 no és només adquirir destreses intel·lectuals,
45:16 no és només saber més coses o resoldre més problemes de matemàtiques,
45:21 sinó que és, sobretot,
45:23 la capacitació de moure't cada vegada més lluny,
45:27 és el que em permet pensar.
45:30 És a dir, no establir diferències
45:32 entre l'home culte i l'home educat.
45:34 Mireu,
45:36 som éssers humans,
45:40 cosa que no vol dir que sempre ens comportem com a tal.
45:44 Deia Aristòtil, en definitiva,
45:47 que l'ésser humà és l'únic animal capaç de degradar-se voluntàriament.
45:52 I quan ens degradem, afegia, som el pitjor dels animals.
45:57 Som capaços de bestialitats considerables.
46:02 On vaig amb això?
46:05 Perquè crec que una intel·ligència que no sigui filantròpica,
46:10 que no estimi la resta, no és prou intel·ligent.
46:16 Plató, en un dels seus diàlegs, diu una cosa molt bonica
46:19 que a mi sempre m'ha fet pensar molt
46:21 i m'estimula. Ell diu:
46:25 "Malgrat els problemes que tinguem per argumentar les coses,
46:29 malgrat tota la ignorància que duem a la nostra motxilla,
46:33 no podem caure en el menyspreu a la raó".
46:37 Perquè la misologia, l'odi al logos, l'odi a la raó,
46:43 ens fa misantrops,
46:46 ens fa odiar l'humà
46:49 o tenir-ne reticència, mentre que la filologia,
46:52 que podríem dir que és l'amor al logos,
46:56 l'estima al logos, ens fa filantrops.
47:01 Aleshores, per mi, la intel·ligència, que em sembla realment valuosa,
47:06 no és la que s'aïlla del món per construir un sistema filosòfic,
47:11 per més important que sigui,
47:13 o la que al laboratori d'una universitat
47:17 investiga amb no sé quin producte,
47:21 amb tota la importància que tingui.
47:24 Però, si som éssers humans
47:26 i la nostra intel·ligència no ens ajuda,
47:32 com a mínim, a no crear problemes als altres,
47:35 com a mínim...
47:36 Jo recordaré sempre el meu sogre, una persona entranyable,
47:40 que em solia dir: "Fill, els 10 manaments en són dos.
47:45 El primer, no molestar, i el segon, els altres".
47:53 La intel·ligència ha de començar per això.
47:55 De primer, no molestis.
47:57 Tot seguit, ajuda.
47:59 Però, sobretot, una intel·ligència que no t'ensenya a llegir
48:04 el rostre dels altres
48:07 per veure-hi un semblant em sembla que no és prou intel·ligència.
48:11 Aleshores, per mi, aquesta és una qüestió molt important,
48:16 és a dir, com creure'ns la possibilitat
48:21 de construir una intel·ligència
48:23 que no consisteixi només a resoldre problemes,
48:26 sinó a fomentar la cordialitat
48:30 entre les persones que tenim al voltant,
48:32 que no és poca cosa.
48:40 Hola, Gregorio, un plaer coneixe't.
48:42 La meva pregunta és:
48:44 ¿què has après sobre la condició humana
48:47 en llegir els clàssics?
48:50 Si una cosa no tenen els clàssics és confort, no t'ofereixen confort.
48:58 No t'ofereixen paisatges meravellosos per llocs plens de flors.
49:04 No, t'enfronten al terrible.
49:10 I el terrible és que, precisament,
49:14 el que sigui que facis avui,
49:18 no saps què et depararà el demà.
49:21 Amb tot, ens hem de considerar
49:23 hereus dels nostres esforços d'avui.
49:27 El que faig ho faig perquè, així, demà seré o aconseguiré...
49:33 Però com serà demà?
49:34 Per això, al Prometeu encadenat d'Èsquil,
49:38 s'hi diu que el principal regal que Prometeu,
49:41 després de robar el foc als déus, va fer als humans,
49:44 sabeu quin va ser? L'esperança cega.
49:49 Som éssers que necessitem tenir esperança,
49:52 necessitem creure, estar convençuts, de fet,
49:56 que quan arribem a casa hi haurà algú que ens rebi.
49:59 Que al carrer, si ens entrebanquem, algú ens donarà la mà.
50:05 Que és possible la fidelitat i que és possible l'amor
50:08 i tota una sèrie de coses.
50:09 Però aquesta esperança és cega.
50:12 I aquesta fragilitat de les coses humanes
50:14 és la que crec jo que els clàssics mostren amb més rigor
50:19 i amb més valentia.
50:20 A tot això li he donat la volta i ho he dit a la presentació,
50:26 com ho interpreto en el nostre temps o a la meva vida?
50:30 Doncs la convicció que la vida és un immens fenomen esportiu.
50:35 Què ens passarà demà?
50:38 Aquest jugador, que fins ara ens ha passat la pilota
50:43 als moments adequats, ens la passarà?
50:45 Fallaré dos gols seguits davant de la porteria?
50:49 I si fallo un penal? Com me'n sortiré?
50:52 ¿I si resulta que tot em va de meravella
50:55 i el meu equip guanya 7-0 i cinc gols els he fet jo?
51:01 La valentia de jugar i de jugar amb alegria,
51:04 hi insisteixo, amb esperit esportiu.
51:07 Perquè el joc no et proporcionarà una altra cosa,
51:10 no saps com acabarà.
51:11 No sé si coneixeu
51:13 aquella història meravellosa de Soló.
51:18 Soló va ser un governant grec
51:23 que, després de donar unes lleis magnífiques als atenencs,
51:26 va decidir que se n'anava d'Atenes.
51:29 I li van preguntar: "Per què?".
51:31 Ell va contestar: "Perquè vull que respecteu les lleis per ser bones,
51:35 no per ser meves.
51:37 Vull que respecteu les lleis per ser bones".
51:40 I se'n va anar i es va dedicar a caminar.
51:45 Quan va arribar a Lídia, es va trobar amb Cressus, el rei de Lídia,
51:49 que de primer se'n va admirar i va dir: "Però caminar, per a què?".
51:53 Soló li va dir: "Per veure".
51:55 "Veure" en grec és theoreo , teoria.
51:57 "Teoria" és això, és veure, és contemplar.
51:59 Per això "teoria" i "teatre" tenen la mateixa arrel.
52:02 Soló és el primer que viatja per viatjar.
52:06 I Cressus, rei de Lídia, li ensenya els seus tresors immensos.
52:11 Es considerava el rei més ric del món,
52:14 la persona amb més riquesa.
52:17 I mostrant-li els seus tresors, Cressus diu a Soló:
52:21 "Coneixes algú més feliç que jo?".
52:25 I Soló li diu: "Doncs sí, conec en Telos d'Atenes".
52:29 I qui era Telos?
52:31 Doncs era un senyor humil
52:34 que va veure créixer els seus fills i els seus nets
52:37 i va morir en una batalla defenent la seva ciutat i els seus.
52:41 "I aquest és més feliç que jo?".
52:44 Diu: "Sí".
52:45 "I per què jo no soc feliç, aleshores?".
52:47 I diu: "Perquè ningú, mentre estigui viu,
52:52 pot dir que és feliç.
52:56 No sabem què ens passarà demà".
52:59 Cressus s'ho va prendre de broma i va dir:
53:02 "Bé, jo soc el més ric del món i, per tant, això són bajanades".
53:09 Poc temps després, els perses van prendre la seva ciutat
53:13 i van condemnar aquest rei a morir en una foguera.
53:19 Aleshores, quan era a la pira, dalt de la foguera,
53:23 va començar a plorar.
53:26 I el rei persa li va preguntar: "Per què plores?".
53:28 Va dir: "Perquè recordo el que em deia Soló,
53:32 que ningú té dret a considerar-se feliç
53:35 fins que no arriba l'últim dia de la seva vida".
53:39 Bé, aquesta dimensió de la vida, de les condicions tragicòmiques...
53:44 Els clàssics es prenen la vida seriosament.
53:49 Quan cal riure, riuen, quan cal plorar, ploren.
53:52 Però no ens oculten la meravella que som.
53:57 Perquè sent tan fràgils com som, som capaços de pintar Las meninas ,
54:03 de compondre la Novena Simfonia ,
54:05 d'erigir el Partenó, d'estimar...
54:10 Fixeu-vos-hi bé,
54:13 si ens posem ara una mica melancòlics, però seriosos,
54:17 tot el que estimem està tocat per la mort.
54:21 Tot el que estimem.
54:22 Res del que estimem és etern, tot està tocat.
54:26 Però, precisament per això,
54:29 la bellesa que trobem ens sembla tan magnífica
54:33 i estem encantats,
54:34 perquè la voldríem retenir i se'ns escapa.
54:39 Bé, doncs aquesta situació de l'ésser humà
54:42 que, malgrat la seva fragilitat...
54:45 A mi, de les coses que més m'admiren de l'ésser humà,
54:49 hi insisteixo, amb tota la seva fragilitat,
54:52 és que siguem capaços de perdonar i de ser perdonats.
54:57 Perquè, quan has fet una cosa
55:00 i saps que està mal fet,
55:03 això que has fet malament t'encadena al passat.
55:07 No t'ho pots treure del cap,
55:08 si ets una persona amb una mica de sentit moral.
55:13 I només hi ha una manera d'alliberar-te d'aquest pes:
55:16 que la persona a qui has fet mal et perdoni.
55:19 Si et perdona, t'allibera del passat.
55:21 Però hi ha una cosa més admirable, per mi,
55:23 que el perdó, i és la fidelitat.
55:25 I ara diré una cosa que no està gens de moda.
55:30 Gens ni mica, és la cosa més antiga, carca i reaccionària.
55:35 A mi em sembla que és meravellós
55:38 poder dir a una persona que estimes:
55:40 "Saps què?
55:42 D'aquí uns anys estaràs diferent de com estàs avui.
55:46 No sé com seran els teus cabells, si t'hauràs engreixat,
55:50 segur que ets diferent.
55:52 Però jo, que estic enamorat de la persona, de com ets ara,
55:55 et prometo que et seré fidel quan siguis,
55:59 al futur, d'aquesta manera".
56:01 Som capaços de sotmetre el futur a la nostra paraula,
56:05 i això és el que fa que, sent tan poca cosa,
56:09 puguis trobar en aquesta vida algú que t'estimi,
56:12 coneixent tots i cadascun dels teus defectes.
56:14 Amb això t'ha tocat la loteria.
56:18 Algú que no és cec i diu: "T'estimo perquè ets meravellós".
56:23 No, no, podria fer una llista dels teus defectes
56:25 i seria llarguíssima.
56:27 I, finalment, et diu: "Però saps què? Encara t'estimo".
56:30 Ja t'ha tocat la loteria.
56:33 Aleshores, bé,
56:34 ¿com compensem
56:36 la fragilitat constitutiva de l'ésser humà
56:39 amb aquestes manifestacions de grandesa?
56:42 Perquè, en definitiva, tot això gran que fem,
56:45 d'aquí pocs anys, ningú recordarà que ho hem fet, no?
56:48 Però, mentre vivim,
56:52 cadascun de nosaltres sap
56:55 què és per ell el més real d'aquest món.
56:59 I que amb això tan real que som i que és la nostra vida
57:03 val la pena intentar fer alguna cosa digna.
57:07 Això també, només si ets humà, t'ho pots plantejar.
57:11 No sé si ni m'he posat una mica cursi, inclús,
57:14 però el que us dic ho crec fermament.
57:26 Moltíssimes gràcies, Gregorio,
57:28 per compartir amb nosaltres totes aquestes reflexions.
57:31 Soc la Pilar, de la Unió Sindical d'Inspectors d'Educació,
57:35 però la pregunta va per un camí diferent.
57:39 Com a filòsof, ¿com definiries el fet de viure bé
57:43 per poder-ho transmetre a tota la comunitat educativa?
57:48 Doncs, mira, per començar, "viure bé" significa dur la teva vida
57:53 sense que pesin gaire la vergonya ni la por.
57:59 Perquè una vida que ha d'arrossegar la vergonya d'un mateix
58:02 no pot ser una bona vida.
58:04 I una vida que viu pendent de les pors d'un mateix
58:08 tampoc pot ser una bona vida.
58:12 Crec que, si ens posem ara a plantejar-nos-ho,
58:16 la qüestió de què és una vida que mereixi la pena ser viscuda,
58:21 qui millor planteja tot això és Aristòtil, que diu:
58:25 "Són moltes coses, les necessàries, la salut és important".
58:29 Aristòtil no és cínic i sap que tenir bona salut
58:35 que tenir amics és essencial per a una bona vida,
58:39 que tenir unes condicions econòmiques és essencial per a una bona vida.
58:42 Però, per damunt de tot,
58:45 hi ha la voluntat
58:49 de fer de nosaltres una cosa que, sent efímera, sigui gran.
58:57 Per això,
58:59 l'ètica o la moral, o com ho vulguem anomenar,
59:02 al llarg de la història,
59:04 la pregunta que s'ha fet, bàsicament, és:
59:06 "Què en puc fer, de mi mateix?".
59:09 I crec que això cal fer-ho sense gaires escarafalls, també.
59:14 El que de vegades diem a la cultura popular,
59:17 ficar-te al llit
59:21 amb una cama per aquí i l'altra per allà
59:23 i dormir amb la consciència relaxada i amb son,
59:27 també és un element essencial de la bona vida.
59:33 El que vull dir és que no pots tenir una bona vida
59:37 sense tenir ambicions sobre tu mateix.
59:40 Això ens porta a una qüestió important.
59:46 En una de les històries que explica Odisseu
59:51 al viatge de l'Odissea,
59:54 arriben a l'illa d'una maga, de Circe.
59:59 Circe els convida a menjar a tots
60:01 i el que fa és transformar-los en animals.
60:04 Aleshores, Odisseu s'ha quedat amb tota la tripulació
60:09 que són animals.
60:11 Odisseu demana a la maga: "Escolta,
60:15 torna'ls al seu estat, a ser humans".
60:20 I Circe li diu: "Si ho volen.
60:23 Si no ho volen, no". Diu: "Però com no ho han de voler?".
60:26 Aleshores, ho va preguntant d'un en un i tots ho volen, menys un,
60:30 que és un porc. I diu: "Jo vull aquesta vida.
60:37 És meravellós, t'aixeques a rebolcar-te en el fang.
60:41 T'aixeques a menjar. Després vas per aquí i per allà.
60:45 Jo vull aquesta vida".
60:47 Bé, i això durà
60:49 Stuart Mill, quan parla d'aquestes qüestions,
60:52 a fer aquesta pregunta: "Què preferim ser?
60:55 Un porc satisfet o un Sòcrates insatisfet?".
61:01 Què preferim? Si ho podem escollir, què és el que volem?
61:04 Un porc satisfet o un Sòcrates insatisfet?
61:07 Jo no tinc cap dubte que més d'un voldrà ser un porc satisfet.
61:13 Dir: "Mira, no et preocupis, no tinguis preocupacions.
61:16 Menja, diverteix-te, etcètera".
61:19 Però a mi em sembla que dona més densitat a la seva vida
61:25 el que vol ser com un Sòcrates insatisfet.
61:28 I crec que una bona vida ha de ser una vida densa.
61:39 Hola, Gregorio.
61:41 Soc en José Carlos.
61:43 Gràcies per les teves reflexions
61:45 i perquè no només ens fas o ens convides a escriure,
61:49 sinó que fas que ho fem,
61:51 ja que ens fas prendre apunts de totes les coses que ens expliques.
61:55 Ets un gran defensor de les tradicions.
62:00 Et volia preguntar:
62:02 ¿què creus que en aquest món d'avui dia
62:04 aporta tot el tradicional?
62:08 Per què la tradició és important?
62:10 Ortega deia en una expressió que sempre m'ha agradat molt
62:14 que, del passat, tots som en som descendents.
62:20 Ens agradi o no, jo què sé, de Cervantes.
62:26 Però que per fer el que toca t'has de convertir en hereu,
62:30 considerar que això et pertany.
62:33 Començant per la cultura, des del Marquès de Santillana,
62:37 que te'l llegeixes i no te'l creus,
62:39 a les coples a la mort del seu pare, de Jorge Manrique,
62:43 que són d'una actualitat extraordinària,
62:45 fins a tota una sèrie de coses.
62:48 A mi, a més, m'agrada.
62:51 Per què? Doncs perquè sí.
62:52 Perquè no tot ha de ser per aconseguir alguna cosa.
62:55 Perquè sí, perquè em dona la gana.
62:57 M'estic intentant aprendre un sonet de Quevedo,
63:01 que m'agrada molt.
63:02 El que diu aquest sonet, bàsicament, és el següent.
63:05 Un peregrí va a Roma i diu: "Cerques Roma a Roma, oh, peregrí!".
63:10 Busques la Roma mítica de la història a la Roma real.
63:14 "Oh, peregrí! Al mateixa Roma, no trobes Roma:
63:17 cadàver és la que va ostentar muralles, i tomba d'ell el mateix Aventí".
63:22 I aquí em perdo.
63:24 Caram! Per què em costa tant aquest sonet?
63:27 Me'l sé i se'm resisteix.
63:30 Per què? Doncs, mira, quan aprenc,
63:33 quan llegeixo,
63:35 tinc la sensació que tinc Quevedo al costat.
63:40 L'hi tinc, el sento, tinc Quevedo al costat.
63:42 A més, em permet una mica repetir en mi
63:46 les experiències que va tenir Quevedo a Roma.
63:51 I això em sembla que és enorme.
63:53 Que tu expandeixes el radi del teu món.
63:59 I quan parlàvem de transcendir l'ambient familiar,
64:03 no només penso
64:05 en fronteres geogràfiques que vas ampliant.
64:08 Es tracta també d'anar cap enrere,
64:12 perquè trobaràs en la gent, inclús remota,
64:16 sentiments que et semblen propis.
64:20 Un exemple, us citaré un vers d'una poeta grega lesbiana.
64:26 I jo no soc poeta ni grec ni lesbiana.
64:30 En un dels seus poemes, fixeu-vos què diu.
64:33 Qualsevol dels presents que hagi estat enamorat un segon,
64:37 entén perfectament què diu aquesta poeta, Safo.
64:41 Diu: "Només et miro i, de seguida, la meva veu emmudeix".
64:48 No ho hem sentit mai?
64:50 "Només et miro i, de seguida, la meva veu emmudeix".
64:54 Però si té 2.700 anys, com pot ser això?
64:59 Perquè tenim moltes similituds.
65:03 Els éssers humans som capaços d'entendre Homer,
65:07 som capaços de ser una estona amb Plató,
65:09 som capaços de les històries d'Heròdot,
65:13 la història que us he explicat ara de Cressus.
65:15 I crec que això amplia el teu camp, amplia el teu domini.
65:21 Però, sobretot,
65:24 em sembla que és una excursió fabulosa.
65:26 He de dir que Plató és un amic íntim meu
65:31 i que contínuament parlem l'un amb l'altre.
65:34 A poc a poc,
65:35 crec que aconsegueixo ficar-me al cap de Plató.
65:39 Ja em diràs tu, quin viatge turístic em proporcionarà aquesta experiència?
65:46 És sorprenent, oi?
65:51 Jo no intento dir amb això que tot el passat sigui bo.
65:57 El que sí que intento dir és que, d'una banda,
65:59 tenim una herència i està bé que no l'oblidem.
66:04 Perquè Quevedo ens ha deixat els seus sonets
66:07 per a nosaltres en herència.
66:09 Cervantes ens ha deixat El Quixot en herència.
66:12 I em sembla que dir:
66:15 "Com que això costa, renuncio a aquesta herència"
66:18 és poc intel·ligent.
66:21 No fa gaire vaig escriure un llibre
66:24 i hi parlava d'un fenomen cultural
66:27 d'una rellevància extraordinària, l'escola de Salamanca.
66:34 Hi apareixen una sèrie de figures admirables
66:36 per la seva capacitat de tota mena,
66:39 des d'economistes fins a teòlegs enormes.
66:44 Quan vaig presentar el llibre,
66:46 un periodista, no en diré el mitjà, em va dir:
66:49 "Si haguessis de ressaltar alguna cosa d'aquest llibre,
66:52 què ressaltaries?".
66:53 I li vaig contestar: "Doncs em dol que els nostres joves
66:58 puguin acabar el batxillerat sense haver sentit a parlar mai
67:02 de ningú de l'escola de Salamanca".
67:05 I el periodista va titular l'endemà l'entrevista:
67:10 "A Gregorio Luri li dol que els nostres joves no coneguin
67:14 la cova de Salamanca".
67:17 Evidentment, un munt de trucades:
67:20 "Què és això de la cova de Salamanca?", perquè, a més, hi ha una cova.
67:24 Però, mira,
67:25 un poble, el que sigui, a més de compartir
67:30 certes esperances de futur, ha de compartir una cultura comuna.
67:37 Nosaltres tenim elements a la nostra cultura
67:40 perquè la comunitat del que hem heretat tingui altura,
67:45 tingui densitat, tingui pes.
67:48 No ho oblidem, no ho oblidem.
67:51 Que això no vol dir
67:53 que només els clàssics siguin importants,
67:56 però com diu Quevedo també en un text preciós:
68:00 "El gran avantatge dels clàssics
68:02 és que ens parlen amb equanimitat".
68:05 És a dir,
68:06 simplement ens expliquen el que viuen,
68:09 el que pensen, el que fan.
68:13 Un exemple que podríem posar d'entre 20.000:
68:15 un autor hispanoromà que es deia Higini,
68:20 sabem que era hispà i sabem que va arribar a Roma
68:24 amb les tropes de Cèsar.
68:26 No sabem si com a esclau que va ser alliberat a Roma o no,
68:29 però, en tot cas, aquest home, en poc temps,
68:32 va arribar a ser el primer bibliotecari d'August,
68:35 el creador de la primera capella pitagòrica romana,
68:39 la Porta Maggiore, la va crear ell.
68:41 I té un llibret preciós titulat com a Faules .
68:48 En aquestes faules, n'hi ha una
68:51 que us explicaré
68:52 perquè em sembla que, per parlar dels clàssics,
68:55 és millor mostrar o ensenyar que convèncer amb raons.
69:00 Aquesta història, hi insisteixo, és Cura i explica el següent.
69:04 Nosaltres hem perdut el sentit que encara té, per exemple,
69:08 per a Fray Luis: "tenir cura de" és cuidar
69:11 o parar atenció a alguna cosa.
69:14 Bé, la història comença així, o la faula comença així.
69:18 Imagineu-vos la Cura personificant les cures,
69:22 el fet de cuidar, de parar atenció.
69:25 La Cura travessava un riu
69:30 i, quan va arribar a l'altra riba,
69:32 es va adonar que els peus se li enfonsaven al fang.
69:35 Per treure's el fang, en va agafar un bon munt
69:39 i, quasi inconscientment, va començar a jugar amb el fang
69:43 i resulta que va modelar una figura que li va semblar molt bonica.
69:48 Contemplava la figura i pensava: "És molt bonica,
69:53 però entre el vent, el sol, la pluja i tot, d'aquí poc temps, desapareixerà".
69:59 En aquell moment, va aparèixer Júpiter
70:03 i li va dir: "Jo li donaré vida".
70:07 La va bufar i la figura va cobrar vida, es va fer vida.
70:13 Us deu sonar, oi? D'altres mites.
70:15 Però aquest té una característica molt especial.
70:19 Aleshores, quan aquesta figura va tenir vida,
70:21 la Cura va dir: "Es dirà com jo, Cura".
70:23 I Júpiter li va dir: "Ni parlar-ne, s'ha de dir com jo,
70:26 que soc qui li ha donat la vida, l'esperit".
70:29 Mentre discutien, va aparèixer, per si fossin pocs,
70:33 la Mare Terra, Tellus, i va dir:
70:34 "No, s'ha de dir com jo perquè jo li he donat la carn".
70:39 I Júpiter: "Però jo li he donat l'esperit!".
70:41 Com que no hi havia manera de posar-se d'acord,
70:43 van cridar el déu del temps.
70:46 I el déu del temps va dictar aquesta sentència:
70:53 "Com que la carn o el cos li l'ha donat la Mare Terra,
70:58 quan mori, el seu cos serà propietat de la Mare Terra.
71:04 Com que Júpiter li ha donat l'esperit,
71:07 quan mori, el seu esperit serà propietat de Júpiter.
71:12 Però com que qui ha posat en marxa tot això
71:15 és la Cura...", o la podem traduir per "Inquietud", si voleu.
71:18 "Com que qui ha posat tot això en marxa és la Inquietud,
71:21 mentre visqui, serà possessió de la Inquietud".
71:27 Mentre visquem,
71:29 som possessió de la inquietud.
71:31 I som possessió de la inquietud per una sentència del déu del temps.
71:36 Precisament, perquè estem sotmesos al temps,
71:40 duem la inquietud amb nosaltres.
71:42 Doncs bé, Heidegger explica aquesta història
71:46 al començament de L'ésser i el temps .
71:49 És el millor resum d'una obra
71:52 que costa moltíssim de llegir de Heidegger, L'ésser i el temps .
71:55 Això, trobar una faula que ha tingut tantes versions,
71:59 que ha tingut, a més, tanta tradició,
72:01 que forma part d'un llibre essencial del segle XX,
72:04 com ho és L'ésser i el temps de Heidegger,
72:05 i que quan la llegeixes no et deixa indiferent, hi passa alguna cosa.
72:11 Som propietat de la inquietud,
72:15 no ens podem alliberar de la inquietud, vaja.
72:18 Per què? Perquè estem sotmesos al temps, a la sentència del temps.
72:22 Quan ens alliberem de la inquietud, ja no hi serem,
72:25 perquè el nostre cos serà per un lloc
72:27 i el nostre esperit, per un altre.
72:29 Et podria explicar centenars d'històries d'aquesta mena,
72:34 que es queden amb nosaltres.
72:35 Però aquestes coses, en realitat, si han perdurat tant,
72:41 és perquè tenen alguna veritat que no caduca.
72:44 I aquest és el do més gran
72:47 que ens poden proporcionar els clàssics.
72:56 Bé, em posaré també una mica cursi.
72:58 M'agrada molt l'expressió d'un estoic romà
73:02 que donava aquest consell:
73:04 "Quan vagis al mercat, no t'oblidis de tornar-ne amb un amic".
73:10 Perquè faciliten molt la vida.
73:12 La vida és complicada
73:14 i, amb freqüència, necessites algú.
73:17 Tot és diferent si tens un amic.
73:23 Això ho deia Clarín i em sembla molt bonic dir això:
73:26 "Un amic és com si tinguessis parts de la teva ànima repartides per allà".
73:30 Si tens molts amics, tens la teva ànima repartida pel món,
73:34 i amb això s'expandeix
73:37 la teva pròpia vida.
73:38 Perquè crec que,
73:41 si hem de mesurar el nostre valor,
73:43 la manera més objectiva per fer-ho és mesurar el valor dels nostres amics.
73:49 Se sol dir
73:51 que l'amic és un altre jo.
73:57 No necessàriament,
74:00 perquè l'amic no és aquell amb qui estem sempre d'acord,
74:04 és aquell amb qui podem discutir i continuar sent amics.
74:10 I tenir opinions molt diferents sobre un tema.
74:15 Sèneca explica la història
74:18 d'un advocat romà que tenia un geni terrible
74:23 i que, un dia, parlant amb algú,
74:28 l'advocat defenia les seves posicions i l'altre li deia que sí a tot.
74:32 "Sí, sí, sí".
74:33 Fins que Sèneca va fer un cop sobre la taula i va dir:
74:37 "Porta'm la contrària de tant en tant perquè en siguem dos!".
74:43 Aquesta fortuna de ser-ne dos,
74:44 precisament, perquè algú et porta la contrària
74:50 és una fortuna gran.
74:51 No sé com hem començat d'una manera
74:55 i hem acabat entre els clàssics. Jo m'ho he passat bé amb vosaltres.
75:00 Espero que no us hagi resultat indigest.
75:04 Si és així, em dono per satisfet. Un plaer estar amb vosaltres.
